Potser dues de les obres literàries més emblemàtiques de la nostra terrra són en blanc i negre: L'aranya negra i el Tirant lo Blanc. Potser el cinema de cult siga en blanc i negre. Potser el meu bocata favorit siga el blanc i negre (amb faves, per favor). I fins i tot potser la falla amb més enginy i gràcia siga “Noscarmientas en blanc i negre”; però no m'agrada ni gens ni miqueta aquesta combinació de colors, estèticament em recorden l'esqueles, socialment el racisme, políticament el bipartidisme, filosóficament la intolerància i futbolísticament un equipatge que eclipsa el sentiment taronja d'una afició.

Però si els barreges, dóna igual la proporció de cadascú, la cosa canvia, apareix el gris, un color meravellos injustament denostat, un fum plé de somnis, perquè dir “fumata bianca” és una imprecisió, la fumata sempre és grisa, una difuminació de la realitat que ens fa ser més feliços.

El gris és un color noble, el color dels cabells de la sabiduria (o dels que es tiren l'aire), el color de la mar que es vol majestuosa (Raimon), el color de cel que volen (perquè si volem aigua, ha de ploure), el color de la fertil marga i de la codiciada pell dels esquirols de Sibèria (La teua mare té abric de pell? A la meua se l'arrancaren- Diu l'esquirol). El gris és el tot i el no res junts, l'absència de colors barrejada amb tots el colors (united colors), és el color de la tolerància, del mestissatge, de la convivència pacífica, simbolitza la igualdat. “Liberté, Égalité e Fraternité”, “Som iguals, som difrents”, “SOM GRISOS”.

Estic fart de sentir allò de era un “home gris” , Què passa què dir home negre no és políticament correcte i dir home gris sí? Al cap i a la fí, tots som “homes de color”, homes de color gris. Perquè, a més a més d'un antic cos policial que vetlava per la nostra salut (per això ens feia còrrer tant, per a que no perdérem la forma) la majoria som grisos, clase mitjana, fisícament, social, econòmica i cultural. Més enllà del color de la nostra pell som grisos. Doncs per què em donar-li connotacions negatives al gris? Què seria del blanc i negre sense gris? Res. Quan parlen de la televisió en blanc i negre, només estem referint-nos a una televisió grisa, blanc i negre és un eufemisme.

I què em digueu dels escacs, la guerra dels blancs i negres que es disputen un tauler de quadres blancs i negres, si totes les figures i el tauler foren grisos no hi hauria guerra, triomfaria la Pau.

Doncs bé, que podeu casar-vos de blanc i negre, que podeu veure vi blanc o negre, que podeu comprar-vos una vaca, una zebra, un dàlmata o un os panda, anar a veure al negre de banyoles o al floquet de neu i que fins i tot podeu fer una falla en blanc i negre (que acabarà sent sendra) però mai s'oblideu de què la inteligència es mesura per la quantitat de materia grisa del cervell.